tag:blogger.com,1999:blog-9486515626146406402024-02-19T08:43:15.196-08:00contes cuentos stories histoires storie . . .De petita, els contes m'acompanyen. De gran, els contes segueixen amb mi.
De pequeña, los cuentos me acompañan. De mayor, los cuentos siguen en miAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.comBlogger47125tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-35309533957701191572017-05-03T12:36:00.000-07:002017-05-05T03:16:56.177-07:00El conte de l'amagatall de la FelicitatUna nit de les que no es veu ni la llum de la foscor, tres dimonis jogueners es reuniren per planificar torments pels humans.<br />
-Què podriem robar-los que els faci ser desgraciats?... la Felicitat!!! si!! Però si els hi prenem l'haurem d'amagar en algun lloc on no la trobin. On?<br />
Un dels diables exclamà: -a dalt la muntanya més alta... però els homes són forts i si un puja a dalt la trobarà i llavors la recuperaran.<br />
-Al fons del mar!,... però els homes són curiosos i baixaran a veure les profunditats i la descobriran.<br />
On podem amagar la felicitat perquè l'home no la trobi.<br />
El tercer diable, el més vell de tots, somrigué: ja sé on... dins de cadascú.<br />
<br />
I és així, des de llavors l'home busca per tot arreu la Felicitat i no se n'adona que la té dins seu.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjglyOsgn9epwLJzcatyFnzXaYkCnz195WJ7NAWFNlcCsjuXIwUbsZvG1CuIL32da_lkMm7FZEwDl7dt5CK1UwQEHFfLvbtLrCxh6rw6-hFOBF_zx0vo7JskzAoPW3W_sh-seV6B-hIjnZ3/s1600/026-dibujos-casa-forestal-t.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjglyOsgn9epwLJzcatyFnzXaYkCnz195WJ7NAWFNlcCsjuXIwUbsZvG1CuIL32da_lkMm7FZEwDl7dt5CK1UwQEHFfLvbtLrCxh6rw6-hFOBF_zx0vo7JskzAoPW3W_sh-seV6B-hIjnZ3/s320/026-dibujos-casa-forestal-t.jpg" width="320" /></a></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-13954338087642066082014-06-06T10:04:00.003-07:002014-06-06T10:04:24.280-07:00MY SHOES<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/1n4ND7uNrjQ" width="560"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-59433926047710959812014-03-06T23:10:00.004-08:002014-03-06T23:11:33.150-08:00EL MALTRATO "SUTIL"<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/0y9zJ5J2bWA" width="420"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-40693358863532861822014-01-31T09:15:00.001-08:002014-01-31T09:15:35.773-08:00LA AVENTURA DE LA CAJA DE CARTRÓN <iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/bFIW2Ifg1nw" width="560"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-49055481523971725332014-01-13T07:58:00.001-08:002014-01-13T07:58:22.477-08:00DOS TOMATES Y UN DESTINO<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/JWwkiaY1yVg" width="560"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-15726403583343269192013-10-20T08:27:00.003-07:002013-10-20T08:29:09.589-07:00OCCUPIED<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/6WcgAkK2LTo" width="420"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-18113845466633201142013-10-20T08:21:00.002-07:002013-10-20T08:21:47.483-07:00SUDOR<span style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;">Estuvimos cuatro años de novios con Valeria hasta que empezamos a buscar departamento para irnos a vivir juntos y en la búsqueda infinita me empecé a dar cuenta de que yo rechazaba todos los departamentos que veíamos porque en realidad no quería mudarme con ella. Pero todo lo demás fue felicidad. O casi todo. </span><br style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;" /><br style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;" /><span style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;">Valeria era hija única, vivía con sus padres cerca del hipódromo de San Isidro en una casa con pileta, minijardín y hasta un cuarto de servicio que no se usaba, junto a la cocina en la planta baja. En ese cuarto dormía yo los fines de semana. Me llevaba bien con mis suegros, a mi suegro le celebraba los asados, a mi suegra los postres y así me hospedaban amablemente desde el viernes a la noche hasta el domingo a la tarde. </span><br style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;" /><br style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;" /><span style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;">Habían tenido a su hija ya pasados los cuarenta y ahora eran un matrimonio mayor, ya entrados en una especie de plácida menopausia. Me trataban bien, algo distantes, cuidadosos, pero me querían. Si me mantenía durmiendo en ese cuarto en planta baja, más o menos lejos de su hija, me querían. Aunque supongo que sabían que su hija no era virgen, no sé hasta qué punto sospechaban de los cruces nocturnos. Lo cierto es que cuando ya todo estaba en calma y apenas se oía ladrar algún perro de la cuadra a las dos de la mañana, Valeria bajaba y se metía conmigo en la cama. Casi no tengo imágenes de esas noches porque cogíamos con la luz apagada, no por pudor sino para que no nos descubrieran. Pero sí me acuerdo de los sofocones, de los gritos mudos, del jadeo. Nos convertíamos en un monstruo empapado. Valeria fue la primera mujer que me hizo sudar, o la primera por la que estuve dispuesto a agotarme hasta el desmayo. Siempre me pedía más, me pedía que aguantara. A veces poníamos nuestros zapatos bajo las patas de la cama para evitar que la madera rechinara contra el piso de baldosas. Nos pasábamos casi toda la noche del viernes y del sábado chocando el uno contra el otro, estrellándonos. Porque eso era lo que hacíamos, nos estrellábamos. Yo era adicto a sus orgasmos, los necesitaba. Pero a ella le costaba alcanzarlos. Me hacía trabajar. Ella misma me compraba forros texturados y hasta unos que venían con tachas para provocar más fricción. Todos esos forros que se iban por el inodoro, usados y prolijamente anudados‚ al final de la noche. </span><br style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;" /><br style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;" /><span style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;">A ella le gustaba estar encima mío, me cabalgaba con esa insistencia pélvica femenina de moverse no tanto de arriba a abajo sino de adelante a atrás, un movimiento que se iba perfeccionando a medida que crecía nuestra transpiración jabonosa porque su culo patinaba sobre mis muslos y la pija le entraba más hondo. A veces yo me incorporaba un poco en la cama, quedaba sentado, y ella me rodeaba la cintura con las piernas, todavía arriba mío, abrazándome, y yo le sentía con mi mejilla el pelo mojado pegado al cuello, y con las manos el canal de la espalda también mojado y tenso. </span><br style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;" /><br style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;" /><span style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;">Creo que nuestro secreto era el sudor. Yo hasta entonces me había acostado primero con putas y después con dos novias sucesivas y discretas que no soltaban el tigre. Las putas no sudan en la cama, no pueden desvivirse furiosamente por cada cliente, no les daría el físico para estar así todo el día, o toda la noche; apenas con unos gemiditos profesionales les basta para alentar y abreviar el forcejeo del macho triste. Las novias discretas tampoco sudan, seguramente porque no es uno quien les despierta la fiebre necesaria sino algún otro novio o amante venidero. Es decir que Valeria fue la primera con quien me entregué al zarandeo olímpico. A veces me imaginaba que su viejo entraba de golpe prendiendo la luz y decía “¿Qué están haciendo?” y yo le contestaba “¡Suegrito, estamos rompiendo todos los récords”. Pero eso no pasó exactamente.</span><br style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;" /><br style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;" /><span style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;">Nos partíamos el alma hasta que cantaba el primer pajarito del día (desde el último perro hasta el primer pajarito). Y creo que nos excitaba el sudor porque el forro era como una barrera seca entre los dos, casi como sexo virtual. En cambio el empape del sudor era real y animal. Era nuestro gran secreto, el estado casi acuático de nuestro abrazo. Un logro mutuo. Valeria me agarraba de la nuca, le gustaba sentirme la nuca mojada. Yo le mordía las tetas, le pasaba la lengua por su esternón salado, le subía la mano por la espalda, le juntaba el pelo largo en una coleta abundante y húmeda. Hay algo que pasa cuando se suda cogiendo (o se coge sudando), y es que todo se vuelve más fluido, las caricias ya no son sectorizadas, eso de te agarro el culo y después las tetas y después te acaricio los muslos, sino que el contacto se vuelve todo un continuo, una sola superficie de placer, las partes del cuerpo se difuminan, se estiran casi, se vuelven un todo escurridizo, sin límites ni nombres diferenciados, la piel se vuelve toda beso mojado, mordisco resbaloso, y se coge entre mechones empapados, gotas que caen por el torso en hilos y hay que despejarse la frente y seguir. </span><br style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;" /><br style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;" /><span style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;">Valeria era incansable, guerrera. Me gusta esa palabra, guerrera, porque realmente la peleábamos juntos en la cama, cuerpo a cuerpo, en un combate oscuro y extenuante que nos aceleraba el corazón, con susurros violentos y tiernos dichos al oído, hasta que ella empezaba a desarmarse encima mío, como a caerse pero abrazándome fuerte, ahogando un gemido largo hasta que se quedaba quieta y volvía en sí, volvía como un animal jadeante después de una carrera, con la crin pegada sobre la cara, sobre los ojos. De a poco nos sosegábamos, recuperando el aire, buscando oxígeno en bocanadas asmáticas. Y en un momento ella me soplaba suavecito el pecho y me hacía sentir el sudor fresco aliviándome del calor, y yo se lo hacía a ella, le soplaba entre las tetas y hacia abajo hasta el ombligo. Nos alternábamos una vez cada uno y así nos quedábamos un rato dormidos. Después Valeria se volvía en puntas de pie hasta su cuarto.</span><br style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;" /><br style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;" /><span style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 22px;">Pero no podía durar tanta felicidad clandestina. Un sábado a la mañana vimos a mi suegro en el jardín con un tipo de overol azul. Miramos por la ventana de la cocina. El jardín estaba inundado y sobre el pasto se veían cositas de colores. Valeria se tapó la boca. Mirá, me dijo. Era el pozo séptico de la casa, que se había desbordado y habían salido a la superficie todos nuestros forros, los polvos de cuatro años decoraban el jardín. El tipo de overol sonreía, el padre de Valeria no. Y lo peor de todo fue que nunca nos dijo nada. Nosotros huímos como si tuviéramos algún programa imperdible y no supimos quién recogió nuestro inventario profiláctico. Pero esa tarde‚ dando vueltas por el barrio sin animarnos a volver‚ ella me dijo que quizá podíamos empezar a buscar un lugar donde irnos a vivir juntos. Tenía razón. Era el fin de los buenos tiempos y había que empezar a ganarse el pan con el sudor de la frente. </span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, Times, serif;"><span style="font-size: 15px; line-height: 22px;">Pedro Mairal</span></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, Times, serif;"><span style="font-size: 15px; line-height: 22px;">Font: <a href="http://elmalpensante.com/index.php?doc=display_contenido&id=2221">El malpensante.com</a></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-47726380190835246862013-09-28T12:33:00.002-07:002013-09-28T12:33:35.722-07:00MAÑANA TE LO DIRÉ<b style="text-align: justify;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> El rey era un hombre joven sinceramente preocupado por las cuestiones metafísicas. Aspiraba a conquistar la liberación interior y sabía que lograrla requería muchísima motivación y un enorme esfuerzo. Comenzó a preguntarse si una persona necesitaría más de una liberación y, atormentado por esta cuestión, hizo llamar a su maestro.</span></b><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> --Venerable yogui. Hay una cuestión que me inquieta mucho. Incluso me roba el sueño. Yo sé hasta qué punto hay que esforzarse para hallar la Liberación pero me pregunto: ¿Basta con que una persona se libere una vez o son necesarias más liberaciones?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> El yogui sólo repuso:<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> --Mañana, señor, te lo diré al amanecer.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> El monarca ni siquiera pudo conciliar el sueño. Estaba ansioso por recibir la respuesta. Los primeros rayos del sol iluminaron su reino. Se incorporó y comenzó a ataviarse. Recordó que tenía que estar presente en una ejecución que iba a llevarse a cabo. Por haber violado y matado a varias mujeres, un hombre había sido condenado a la horca. El juez había anunciado: “Este hombre cruel y perverso debería ser ahorcado por cada uno de sus crímenes”.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Cuando el rey salió de su cámara, el yogui le estaba esperando.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> --Estoy ansioso por conocer tu respuesta -dijo el rey nada más verle.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> --La conocerás, señor. Si me permites acompañarte a contemplar la ejecución.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> El monarca y el yogui asistieron a la ejecución. El asesino fue ahorcado. Entonces el rey se volvió hacia el yogui y le preguntó:<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> --¿Cuándo responderás a mi pregunta?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> --Ahora mismo, majestad -repuso el yogui-. Ese hombre que acaba de ser ejecutado debería haber sido ahorcado, según el juez, una vez por cada uno de sus crímenes. ¿Podéis acaso ahorcarlo de nuevo?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> --Claro que no -afirmó el monarca-. Un hombre ahorcado no puede ser ahorcado de nuevo.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Y el yogui dijo:<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> --Y un hombre liberado, ¿puede liberarse de nuevo?</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial;"><b><i>Font: <a href="http://pacomova.eresmas.net/cuentos_clasicos_india/cuentos/manana_te_lo_dire.htm">Cuentos clásicos de la India</a></i></b></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-20966527485231990372013-09-28T12:16:00.001-07:002013-09-28T12:24:36.309-07:00TOT EL QUE EXISTEIX ÉS DÉU<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="300" src="http://www.auladevioli.com/wp-content/uploads.php/2012/05/Elefant-1024x768.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Font: <a href="http://www.auladevioli.com/motivacio/metafores-per-la-classe-de-violi/">Aula de violí</a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una vegada, a la India, un gurú alliçonava al seu deixeble.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Tot el que existeix és Déu.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El deixeble no acabava d'entedre les paraules del seu mestre. Quan va acabar la lliçó, el noi se n'anà cap a casa seva amb aquelles paraules rondant-li pel cap, quan, de cop, passant per un carreró estret, en direcció contraria venia un elefant que ocupava gairebé tot l'ample del carrer. El noi que conduia l'animal li cridà:</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Ei!!! decanta't, deixa'ns pasar!!</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però el deixeble va pensar:</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Jo sóc Déu, i l'elefant és Déu. Així que, com pot tenir por Déu d'ell mateix?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb aquest raonament va decidir no decantar-se.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'elefant, quan va ser davant d'ell, l'enganxar per la trompa i el llençà a dalt de la teulada de la casa del davant. Va quedar amb tots els ossos trinxats.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Setmanes després, quan ja s'havia recuperat de les ferides, anà a veure el seu mestre per lamentar-se del que li havia passat.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-D'acord, tú ets Déu, i l'elefant és Déu. Però Déu en forma de noi que conduia l'elefant et va avisar que el deixessis passar. Per què no li vas fer cas a l'advertència de Déu?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No prenguis la corda per una serp ni la serp per una corda.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>Conte clàssic de la India</i></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-33008391662025099042013-09-24T11:40:00.000-07:002013-09-24T11:40:38.183-07:00RIQUEZA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: white; border-color: initial; border-style: initial; border-width: 0px; color: #222222; font-family: 'Segoe UI'; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-left: 1em; margin-right: 1em; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"><img alt="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_xg3_XctwayIcuuPiOGHdMKAvLbLzf-mJ483zEMaxo-oK30FRaGOIAB4pv14Q-2l0tax5c9QSqDe7UpGeGpVtOEdYYdeCYhLdJ1A07gsJb5MGE9yDx41PXIeX1fufTkIQLjMeOX7ZwNI/s1600/foto-padre-e-hijo-verde.jpg" class="decoded" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_xg3_XctwayIcuuPiOGHdMKAvLbLzf-mJ483zEMaxo-oK30FRaGOIAB4pv14Q-2l0tax5c9QSqDe7UpGeGpVtOEdYYdeCYhLdJ1A07gsJb5MGE9yDx41PXIeX1fufTkIQLjMeOX7ZwNI/s1600/foto-padre-e-hijo-verde.jpg" /> </span></div>
<br />
<span style="background-color: white; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; color: #222222; font-family: 'Segoe UI'; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;">Un día, un padre llevó a su pequeño hijo a tomar un paseo por el campo con el propósito de mostrarle como vivía la gente pobre. <br style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px;" />Pasaron el día visitando a unos amigos campesinos, que era una familia muy pobre. <br style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px;" />Cuando regresaban del viaje, el padre le preguntó a su hijo, "¿Qué te pareció el paseo?" <br style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px;" />"Muy bueno, papá." <br style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px;" />"¿Viste cuán pobre es la gente?" le preguntó el padre. <br style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px;" />"¿De que hablas, papá?" replicó su hijo. <br style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px;" />"Vi que ellos tienen 4 perros, en cambio nosotros tenemos solo uno. </span><br />
<span style="background-color: white; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; color: #222222; font-family: 'Segoe UI'; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;">Nosotros tenemos una piscina que apenas llega hasta la mitad del jardín, ellos tienen un riachuelo que nunca termina.</span><br />
<a href="http://www.blogger.com/null" name="more"></a><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #222222; font-family: 'Segoe UI'; font-size: 14px; line-height: 19px;">Nosotros tenemos lámparas en el jardín, ellos tienen estrellas. </span><br />
<span style="background-color: white; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; color: #222222; font-family: 'Segoe UI'; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;">Nuestro patio termina en la pared del vecino, el de ellos acaba junto con el horizonte. </span><br />
<span style="background-color: white; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; color: #222222; font-family: 'Segoe UI'; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;">Ellos tienen tiempo para sentarse a conversar juntos, en cambio tú y mamá tienen que trabajar todo el tiempo y nunca los veo." <br style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px;" />Cuando el pequeño muchacho terminó, su padre quedó mudo. <br style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px;" />Su hijo añadió, "Gracias, papá, por mostrarme tanta riqueza y saber lo pobres que somos nosotros." </span><br />
<span style="background-color: white; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; color: #222222; font-family: 'Segoe UI'; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"></span><br />
<span style="background-color: white; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; color: #222222; font-family: 'Segoe UI'; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"></span><br />
<span style="background-color: white; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; color: #222222; font-family: 'Segoe UI'; font-size: 13px; line-height: 19px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"><br style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px;" />¿Acaso no es cierto que todo depende de como tú veas las cosas? <br style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px;" />Si tienes amor, amigos, familia, salud, buen humor y una actitud positiva hacia la vida... ¡lo tienes todo! <br style="outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: 0px;" />No
puedes comprar ninguna de estas cosas. Puedes tener todas las
posesiones que el dinero puede comprar, pero si eres pobre de
espíritu..., no tienes nada.</span><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 13px; line-height: 19px;"> </span><br />
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: right;">
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 13px; line-height: 19px;"><a href="http://animalaradiochile.blogspot.com.es/2011/12/gente-que-lo-tiene-todo-sin-tener-nada.html">font</a></span></div>
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 13px; line-height: 19px;"></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-38669330432817238032013-09-24T11:30:00.001-07:002013-09-24T11:40:29.834-07:00VASIJAS DE AGUA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjArlCOt00oOflyyGdrJoB7zDvf5zVojc1b2KxIgAaf12rHfYd7xcgtr2T918vSjjJ0G05aKKYPsO3lzRzXzbLG_AasUKwz5bsDM6qeexjx1aOKRaPgUV2ONMffnuEB8zyIq1ETFkmPA40_/s320/VASIJAS_0.jpg" style="height: 264px; margin: 0px auto 10px; width: 320px;" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">font: <a href="http://ural4tb.blogspot.com.es/2010_02_01_archive.html">El blog de 4tB</a></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div align="center" class="MsoNormal">
<span style="font-family: Palatino Linotype;"></span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS;"> </span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;">Un cargador de agua de
la India tenía dos grandes vasijas que colgaba a los extremos de
un palo y que llevaba encima de los hombros.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;">Una de las vasijas
tenía varias grietas, mientras que la otra era perfecta y
conservaba toda el agua al final del largo camino a pie desde el
arroyo hasta la casa de su patrón, pero cuando llegaba, la vasija
rota solo tenía la mitad del agua.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;">Durante dos años
completos esto fue así diariamente, desde luego la vasija perfecta
estaba muy orgullosa de sus logros, pues se sabía perfecta para
los fines para los que fue creada. Pero la pobre vasija agrietada
estaba muy avergonzada de su propia imperfección y se sentía
miserable porque solo podía hacer la mitad de todo lo que se
suponía que era su obligación.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;">Después de dos años, la
tinaja quebrada le habló al aguador así, diciéndole:</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;">"Estoy avergonzada y me
quiero disculpar contigo porque debido a mis grietas solo puedes
entregar la mitad de mi carga y solo obtienes la mitad del valor
que deberías recibir."</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;">El aguador, le dijo
compasivamente: "Cuando regresemos a la casa quiero que notes las
bellísimas flores que crecen a lo largo del camino."</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;">Así lo hizo la tinaja.
Y en efecto vio muchísimas flores hermosas a lo largo, pero de
todos modos se sentía apenada porque al final, solo quedaba dentro
de si la mitad del agua que debía llevar.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;">El aguador le dijo
entonces "¿Te diste cuenta de que las flores solo crecen en tu
lado del camino? Siempre he sabido de tus grietas y quise sacar el
lado positivo de ello. Sembré semillas de flores a todo lo largo
del camino por donde vas y todos los días las has regado y por dos
años yo he podido recoger estas flores para decorar el altar de mi
Maestro. Si no fueras exactamente como eres, con todo y tus
defectos, no hubiera sido posible crear esta belleza."<br />
<br />
(anónimo)</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Trebuchet MS;"> Font: <a href="http://www.psicoterapiaenlinea.com/cuentosvasijasdeagua.html">Psicoterapia en línea </a></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-53564109552714998132013-09-19T22:50:00.003-07:002013-09-19T22:50:59.149-07:00PARADOJA DE LA VIDA LO QUE DIOS DIÓ...<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/dLfnxQdvXE0" width="420"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-89111768281840849072013-09-15T05:53:00.002-07:002013-09-15T05:55:49.587-07:00LA MUJER ESQUELETO<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/o2BNtGwIXEk" width="560"></iframe>
<br />
<div align="justify" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16.890625px; margin: 0px 0px 0.75em;">
<span style="font-family: 'trebuchet ms';"><span style="font-size: 23px;"><strong><em><br /></em></strong></span></span>
<span style="font-family: 'trebuchet ms';"><span style="font-size: 23px;"><strong><em><br /></em></strong></span></span>
<span style="font-family: 'trebuchet ms';"><span style="font-size: 23px;"><strong><em>H</em></strong></span></span><span style="font-family: 'trebuchet ms';">abía hecho algo que su padre no aprobaba, aunque ya nadie recordaba lo que era. Pero su padre la había arrastrado al acantilado y la había arrojado al mar. Allí los peces se comieron su carne y le arrancaron los ojos. Mientras yacía bajo la superficie del mar, su esqueleto daba vueltas y más vueltas en medio de las corrientes.</span><span style="font-family: 'trebuchet ms';"><br /></span><span style="font-family: 'trebuchet ms';"><br />Un día vino un pescador a pescar, bueno, en realidad, antes venían muchos pescadores a esta bahía. Pero aquel pescador se había alejado mucho del lugar donde vivía y no sabía que los pescadores de la zona procuraban no acercarse por allí, pues decían que en la cala había fantasmas.<br /><br />El anzuelo del pescador se hundió en el agua y quedó prendido nada menos que en los huesos de la caja torácica de la Mujer Esqueleto. El pescador Pensó: "¡He pescado uno muy gordo! ¡Uno de los más gordos!" Ya estaba calculando mentalmente cuántas personas podrían alimentarse con aquel pez tan grande, cuánto tiempo les duraría y cuánto tiempo él se podría ver libre de la ardua tarea de cazar. Mientras luchaba denodadamente con el enorme peso que colgaba del anzuelo, el mar se convirtió en una agitada espuma que hacía balancear y estremecer el kayak, pues la que se encontraba debajo estaba tratando de desengancharse.<br /><br />Pero, cuanto más se esforzaba, más se enredaba con el sedal. A pesar de su resistencia, fue inexorablemente arrastrada hacia arriba, remolcada por los huesos de sus propias costillas.<br /><br />El cazador, que se había vuelto de espaldas para recoger la red, no vio cómo su calva cabeza surgía de entre las olas, no vio las minúsculas criaturas de coral brillando en las órbitas de su cráneo ni los crustáceos adheridos a sus viejos dientes de marfil. Cuando el pescador se volvió de nuevo con la red, todo el cuerpo de la mujer había aflorado a la superficie y estaba colgando del extremo del kayak, prendido por uno de sus largos dientes frontales.<br /><br />"¡Ay!", gritó el hombre mientras el corazón le caía hasta las rodillas, sus ojos se hundían aterrorizados en la parte posterior de la cabeza y las orejas se le encendían de rojo. "¡Ay!", volvió a gritar, golpeándola con el remo para desengancharla de la proa y remando como un desesperado rumbo a la orilla. Como no se daba cuenta de que la mujer estaba enredada en el sedal, se pegó un susto tremendo al verla de nuevo, pues parecía que ésta se hubiera puesto de puntillas sobre el agua y lo estuviera persiguiendo. Por mucho que zigzagueara con el kayak, ella no se apartaba de su espalda, su aliento se propagaba sobre la superficie del agua en nubes de vapor y sus brazos se agitaban como si quisieran agarrarlo y hundirlo en las profundidades.<br /><br />"¡Aaaaayy!", gritó el hombre con voz quejumbrosa mientras se acercaba a la orilla. Saltó del kayak con la caña de pescar y echó a correr, pero el cadáver de la Mujer Esqueleto, tan blanco como el coral, lo siguió brincando a su espalda, todavía prendido en el sedal. El hombre corrió sobre las rocas y ella lo siguió. Corrió sobre la tundra helada y ella lo siguió. Corrió sobre la carne puesta a secar y la hizo pedazos con sus botas de piel de foca.<br /><br />La mujer lo seguía por todas partes e incluso había agarrado un poco de pescado helado mientras él la arrastraba en pos de sí. Y ahora estaba empezando a comérselo, pues llevaba muchísimo tiempo sin llevarse nada a la boca. Al final, el hombre llegó a su casa de hielo, se introdujo en el túnel y avanzó a gatas hacia el interior. Sollozando y jadeando permaneció tendido en la oscuridad mientras el corazón le latía en el pecho como un gigantesco tambor. Por fin estaba a salvo, sí, a salvo gracias a los dioses, gracias al Cuervo, sí, y a la misericordiosa Sedna, estaba... a salvo... por fin.<br /><br />Pero, cuando encendió su lámpara de aceite de ballena, la vio allí acurrucada en un rincón sobre el suelo de nieve de su casa, con un talón sobre el hombro, una rodilla en el interior de la caja torácica y un pie sobre el codo. Más tarde el hombre no pudo explicar lo que ocurrió, quizá la luz de la lámpara suavizó las facciones de la mujer o, a lo mejor, fue porque él era un hombre solitario. El caso es que se sintió invadido por una cierta compasión y lentamente alargó sus mugrientas manos y, hablando con dulzura como hubiera podido hablarle una madre a su hijo, empezó a desengancharla del sedal en el que estaba enredada.<br /><br />"Bueno, bueno." Primero le desenredó los dedos de los pies y después los tobillos. Siguió trabajando hasta bien entrada la noche hasta que, al final, cubrió a la Mujer Esqueleto con unas pieles para que entrara en calor y le colocó los huesos en orden tal como hubieran tenido que estar los de un ser humano.<br /><br />Buscó su pedernal en el dobladillo de sus pantalones de cuero y utilizó unos cuantos cabellos suyos para encender un poco más de fuego.<br /><br />De vez en cuando la miraba mientras untaba con aceite la valiosa madera de su caña de pescar y enrollaba el sedal de tripa. Y ella, envuelta en las pieles, no se atrevía a decir ni una sola palabra, pues temía que aquel cazador la sacara de allí, la arrojara a las rocas de abajo y le rompiera todos los huesos en pedazos.<br /><br />El hombre sintió que le entraba sueño, se deslizó bajo las pieles de dormir y enseguida empezó a soñar. A veces, cuando los seres humanos duermen, se les escapa una lágrima de los ojos. No sabemos qué clase de sueño lo provoca, pero sabemos que tiene que ser un sueño triste o nostálgico. Y eso fue lo que le ocurrió al hombre.<br /><br />La Mujer Esqueleto vio el brillo de la lágrima bajo el resplandor del fuego y, de repente, le entró mucha sed. Se acercó a rastras al hombre dormido entre un crujir de huesos y acercó la boca a la lágrima. La solitaria lágrima fue como un río y ella bebió, bebió y bebió hasta que consiguió saciar su sed de muchos años.<br /><br />Después, mientras permanecía tendida al lado del hombre, introdujo la mano en el interior del hombre dormido y le sacó el corazón, el que palpitaba tan fuerte como un tambor. Se incorporó y empezó a golpearlo por ambos lados: ¡Pom, Pom!.... ¡Pom, Pom!<br /><br />Mientras lo golpeaba, se puso a cantar "¡Carne, carne, carne! ¡Carne, carne, carne! ". Y, cuanto más cantaba, tanto más se le llenaba el cuerpo de carne. Pidió cantando que le saliera el cabello y unos buenos ojos y unas rollizas manos. Pidió cantando la hendidura de la entrepierna, y unos pechos lo bastante largos como para envolver y dar calor y todas las cosas que necesita una mujer.<br /><br />Y, cuando terminó, pidió cantando que desapareciera la ropa del hombre dormido y se deslizó a su lado en la cama, piel contra piel.<br /><br />Devolvió el gran tambor, el corazón, a su cuerpo y así fue como ambos se despertaron, abrazados el uno al otro, enredados el uno en el otro después de, pasar la noche juntos, pero ahora de otra manera, de una manera buena y perdurable.<br /><br />La gente que no recuerda la razón de su mala suerte dice que la mujer y el pescador se fueron y, a partir de entonces, las criaturas que ella había conocido durante su vida bajo el agua, se encargaron de proporcionarles siempre el alimento. La gente dice que es verdad y que eso es todo lo que se sabe.<br /><br /><br /><br /><strong><em><span style="color: black;">"Mujeres Que Corren Con Los Lobos"</span></em></strong></span></div>
<div align="justify" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16.890625px; margin: 0px 0px 0.75em;">
<span style="color: black; font-family: 'Trebuchet MS';"><strong><em>Clarissa Pinkola Estés</em></strong></span></div>
<div style="background-color: white; font-size: 13px; line-height: 16.890625px; margin: 0px 0px 0.75em; text-align: right;">
<span style="font-family: Trebuchet MS;">Font: bloc <a href="http://gentemaravillosa.blogspot.com.es/2006/12/la-mujer-esqueleto.html">Gente maravillosa.</a></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-61267141626745711202013-09-14T12:15:00.003-07:002013-09-14T12:17:00.346-07:00CON EL TERROR GOLPEANDO LA PUERTA<div class="post-body entry-content" id="post-body-6092418240091882345" itemprop="description articleBody" style="background-color: white; position: relative; width: 626px;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzus_8naI8euId9dIEfHUD77hecvpYW5OBTFcO6PjNI9FjQdP61kVoiz1Obf7wa9Rr8Qz1CZ_DQIV6HSZs6SHumF0qSKhakmWq_P5lvlXYXzjWU2vZMuj9hmIitaeYHSt9sCWihi-aMdal/s1600/Nunca-vayas-por-ese-camino-100.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzus_8naI8euId9dIEfHUD77hecvpYW5OBTFcO6PjNI9FjQdP61kVoiz1Obf7wa9Rr8Qz1CZ_DQIV6HSZs6SHumF0qSKhakmWq_P5lvlXYXzjWU2vZMuj9hmIitaeYHSt9sCWihi-aMdal/s1600/Nunca-vayas-por-ese-camino-100.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">font: <a href="http://www.cuentosdeterrorcortos.com/">cuentos de terror cortos</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px; text-align: justify;">
Cuando cerré el libro estaba profundamente impresionado. Los cuentos de terror que había leído en él eran realmente aterradores, además me encontraba solo en una cabaña solitaria. Fuera la noche estaba completamente oscura, pero como conozco el lugar de memoria, cualquier mínimo ruido que escuchaba (o creía escuchar) hacía que me imaginara alguna parte del bosque cercano. Y mi imaginación avivada por los cuentos asociaba crujidos con pisadas, el rumor del follaje de los árboles rozando entre si me sonaban a voces susurrantes y malévolas, y el canto lejano de un búho me resultaba aterradoramente humano. </div>
<div style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px; text-align: justify;">
Resuelto a no dejarme impresionar más por ese terror que dominaba mi aliento, fui a acostarme y traté de dormir. </div>
<div style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px; text-align: justify;">
De pronto golpearon desesperadamente la puerta. Salté de la cama y miré por la ventana. Aunque todo lo demás estaba oscuro, vi perfectamente que se trataba de una muchacha aparentemente aterrada por algo. Miró hacia atrás como quien es perseguido, y, mientras se volvía hacia la puerta para golpearla nuevamente, me vio y corrió hacia la ventana.</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px;">- ¡Señor! ¡Déjeme entrar señor! ¡Ya vienen, no deje que me atrapen! ¡Por favor…! -me imploró la muchacha. </span></div>
<span style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px;">Inmediatamente me solidaricé con ella. Entró a toda prisa y se acoquinó en un rincón, temblando. </span></div>
<span style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px;">
</span><span style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px;"></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px;">Estaba tan asustada que hacerle preguntas me pareció algo inútil. Se había cubierto el rostro con las manos y sollozaba desesperadamente. </span></div>
<span style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px;">
</span><span style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px;"></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px;">No se equivocaba al decir que ya venían. Un griterío furioso se aproximaba rápidamente. Nuevamente miré por la ventana. Ahora era un grupo de hombres iracundos los que estaban afuera. Llevaban antorchas y herramientas de mano que esgrimían como armas. Aquella escena me pareció salida de una vieja película de terror. Cuando alguien del grupo gritó a todo pulmón: “¡Sal de ahí, bruja!”, giré la cabeza hacia ella. Noté que me observaba espiando entre sus dedos, después apartó las manos de la cara, y era una bruja horriblemente espantosa, y sentí un terror atroz que nunca olvidaré.</span></div>
<span style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px;">
</span><span style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px;"><div style="text-align: justify;">
Después, un sobresalto terrible y me enderecé bruscamente en la cama. Cuando empezaba a sentirme mejor al darme cuenta que solo soñaba. Golpearon enérgicamente la puerta. Enseguida volví a experimentar el terror que me dominara en la pesadilla (si es que fue una pesadilla común), y permanecí en silencio mientras seguían golpeando. No me atreví a mirar por la ventana por miedo a enloquecer de terror. Golpearon varias veces y luego, silencio, no escuché pasos alejándose de allí, y la noche estaba ahora tan silenciosa que hubiera escuchado incluso una retirada furtiva y cuidadosa, por lo que llegué a creer que permanecía al lado de la puerta; pero cuando amaneció no había nadie<span style="font-size: 13px;">. </span></div>
</span></div>
<div class="post-body entry-content" id="post-body-6092418240091882345" itemprop="description articleBody" style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; position: relative; text-align: right; width: 626px;">
font:<a href="http://cuentosdeterrorcortos.blogspot.com.es/2013/09/con-el-terror-golpeando-mi-puerta.html"> Blog Cuentos de terror cortos</a></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-5241726813808274782013-08-31T11:38:00.001-07:002013-08-31T11:38:08.794-07:00MOURIR AUPRÈS DE TOI<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="286" mozallowfullscreen="" src="//player.vimeo.com/video/31346803" webkitallowfullscreen="" width="500"></iframe> <br />
<a href="http://vimeo.com/31346803">Mourir auprès de toi</a> from <a href="http://vimeo.com/user9089950">Roo trujo</a> on <a href="https://vimeo.com/">Vimeo</a>.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-56770265253444504302013-08-31T09:22:00.003-07:002013-08-31T09:22:23.037-07:003 x 3<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="250" mozallowfullscreen="" src="//player.vimeo.com/video/6761817" webkitallowfullscreen="" width="500"></iframe> <br />
<a href="http://vimeo.com/6761817">3x3</a> from <a href="http://vimeo.com/nunorocha">Nuno Rocha</a> on <a href="https://vimeo.com/">Vimeo</a>.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-63076812016190309112013-08-31T09:02:00.001-07:002013-08-31T09:02:16.709-07:00¿POR QUÉ NO PODEMOS EMPEZAR DE NUEVO?<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/JXcV6dOMUZs" width="560"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-4140527071845673582013-08-31T08:55:00.001-07:002013-08-31T08:55:45.569-07:00AGENDA<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/WKxUqgStyKk" width="560"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-3988715627577625522013-08-27T13:48:00.003-07:002013-08-27T13:48:56.039-07:00GOING GREEN<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/7nI57gjhVd8" width="560"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-74010632959319066332013-08-27T13:44:00.001-07:002013-08-27T13:44:04.333-07:00OKTAPODI<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/badHUNl2HXU" width="560"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-44239693753757213542013-08-25T08:39:00.003-07:002013-08-25T08:40:50.073-07:00EL CARGOL I L'HERBA DE PONIOL<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/Zc2mBfb4Puc" width="420"></iframe>
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">Vet aquí que una vegada hi havia un cargol que li van venir ganes d'anar a veure el forat d'on surt el sol, que és allí on comença el món. I heus ací que camina que caminaràs, el cargol va arrossegar-se set dies i set nits sense parar ni deturar-se per res, tot adalerat per arribar com més aviat millor allí on comença el món, per veure el forat d'on surt el sol. I heu de saber i entendre i d'entendre i saber que, al cap i set dies i set nits d'arrossegar-se per terra sense parar ni deturar-se per res, se sentí tot adolorit de panxa i sense esma ni delit per seguir més endavant i va creure que el millor que podia fer era buscar una herbeta de poliol per fer-se unes sopetes que li fessin passar el mal de ventre. Se'n va anar al bosc, va buscar l'herbeta i estira que estiraràs, de cap manera la pogué fer seguir. I entre aquestes va passar l'escarabat, que quan el va veure tan enfeinat li va dir:</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Què fas aquí, cargol?</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Vull arrencar</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">aquesta herbeta de poliol,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">que he agafat mal de ventre</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">anant a veure el forat</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">d'on surt el sol.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Veig que tot sol no pots, ja t'ajudaré.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">L'escarabat es va agafar al darrera del cargol i estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol no es volia arrencar. I heus aquí que aleshores va passar la granota que anava a missa tot xino xano, i en veure aquell parell tan enfeinats els va preguntar:</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Què feu aquí tan enfeinats?</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Ajudem el cargol </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">Ajudem el cargol </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba de poliol.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">Ha agafat un mal de ventre </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">anant a veure, anant a veure,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">ha agafat un mal de ventre</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">anant a veure d'on surt el sol.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Veig que no podeu, ja us ajudaré.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">I la granota es va agafar darrera de l'escarabat, i la granota estirava l'escarbat i l'escarbat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs i l'herbeta de poliol no s'arrencava. I heus aquí que entre aquestes va passar l'esquirol, que anava a fira, i quan els va veure tan atrafegats es va deturar i els preguntà:</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Què feu aquí tan enfeinats?</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Ajudem el cargol </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">Ajudem el cargol </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba de poliol.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">Ha agafat un mal de ventre </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">anant a veure, anant a veure,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">ha agafat un mal de ventre</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">anant a veure d'on surt el sol.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Veig que no podeu, ja us ajudaré.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">I l'esquirol es va agafar darrera de la granota i l'esquirol estirava la granota, i la granota estirava l'escarbat, i l'escarbat estirava el cargol i estira que estiraràs i l'herbeta de poliol no es volia arrencar. I vet aquí que aleshores va passar un conill que anava a dinar i quan els va veure tan atrafegats es va deturar, i els va preguntar:</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Què feu aquí tan enfeinats?</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Ajudem el cargol </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">Ajudem el cargol </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba de poliol.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">Ha agafat un mal de ventre </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">anant a veure, anant a veure,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">ha agafat un mal de ventre</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">anant a veure d'on surt el sol.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Veig que no podeu, ja us ajudaré.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">I el conill es va agafar a la cua de l'esquirol, i el conill estirava l'esquirol, l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarabat, l'escarabat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol no es volia arrencar. I heus aquí que aleshores va passar el gat, que anava a festa major i quan els va veure tan atrafegats es va deturar i els va preguntar:</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Què feu aquí tan enfeinats?</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Ajudem el cargol </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">Ajudem el cargol </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba de poliol.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">Ha agafat un mal de ventre </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">anant a veure, anant a veure,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">ha agafat un mal de ventre</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">anant a veure d'on surt el sol.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Veig que no podeu, ja us ajudaré.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">I el gat es va agafar a la cua del conill, el gat estirava el conill, el conill estirava l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarabat, l'escarabat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol encara no es volia arrencar.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">I heus aquí que quan més atrafegats estaven, va passar el ruc que anava a estudi i en veure tota aquella colla, es va deturar i els va preguntar:</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Què feu aquí tan enfeinats?</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Ajudem el cargol </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">Ajudem el cargol </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba de poliol.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">Ha agafat un mal de ventre </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">anant a veure, anant a veure,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">ha agafat un mal de ventre</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">anant a veure d'on surt el sol.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Veig que no podeu, ja us ajudaré.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">I el ruc es va agafar a la cua del gat. I el ruc estirava el gat, el gat estirava el conill, el conill estirava l'esquirol, l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarbat i l'escarbat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i l'herbeta de poliol no es volia arrencar.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">I heus aquí que aleshores va passar el bou que tot xino-xano anava de noces i quan va veure tota aquella colla es va deturar i els va preguntar:</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Què feu aquí tan enfeinats?</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Ajudem el cargol </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">Ajudem el cargol </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">a arrencar l'herba de poliol.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">Ha agafat un mal de ventre </span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">anant a veure, anant a veure,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">ha agafat un mal de ventre</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">anant a veure d'on surt el sol.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">- Veig que no podeu, ja us ajudaré.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">I el bou es va agafar a la cua del ruc. I el bou estirava el ruc, el ruc estirava el gat, el gat estirava el conill, el conill estirava l'esquirol, l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarbat i l'escarbat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs, i tant i tant van estirar que van arrencar l'herbeta de poliol i de la gran patacada tots van caure per terra de corcoll i tots van quedar escuats, esllomats, aixafats, camatrencats, colltorçats, desnassats i espatllats, tots</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">tots, tots</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">menys el gat</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">i vet aquí el conte acabat.</span><br />
<br style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;" />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">Rondalla popular catalana recollida per Joan Amades del llibre "Folklore de Catalunya. Rondallística" Ed. Selecta</span><br />
<span style="background-color: white; color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;">http://www.tinet.cat/~agr/contes/elcargol.htm</span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="color: #656565; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif;"><span style="font-size: 15px; line-height: 20px;">Font: <a href="http://raconatural.blogspot.com.es/2009/12/el-cargol-i-lherba-de-poliol.html">El Racó Natural</a></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-86489514976594125572013-08-24T14:17:00.001-07:002013-08-24T14:17:02.788-07:00EL MISTERI D'ELX<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">El Misteri d'Elx, Patrimoni inmaterial de la Humanitat, és la representació teatral d'orígen medieval que ha sobreviscut gairebé inalterable al llarg dels segles fins avui.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/fs82pb1CZxM" width="560"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-7746008770822097852013-08-24T14:12:00.003-07:002013-08-24T14:12:51.870-07:00EL TESTAMENT D'AMÈLIA<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/bGpqFoJHX1k" width="420"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-32172399762360756872013-08-24T14:10:00.000-07:002013-08-31T11:26:43.481-07:00UNA FURTIVA LAGRIMA<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Les furtives llàgrimes es poden cantar de moltes maneres:</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Las furtivas lágrimas se pueden cantar de muchas maneras:</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/-FKGRk5ZXqw" width="560"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/1L7V6fRU2Us" width="560"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-948651562614640640.post-49766455069570954642013-08-24T14:03:00.002-07:002013-08-31T11:27:10.299-07:00LA CANÇÓ DEL LLADRE<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Una cançó: dues èpoques</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Una canción: dos épocas</span><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/flx_gKdIyow" width="420"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/fH1uxG27cCA" width="420"></iframe>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08472949705431246028noreply@blogger.com0