EL REI DEL NAS VERMELL

Vet aquí que hi havia un rei amb el nas vermell com el bitxo i gras com una bota de vi, que n'era un perdut borratxí. Tant i tant el rei bebia que per res més no servia. I aviat es va cansar de fer lleis i governar. En lloc de complir el seu deure, ell només volia beure. Amb un rei tan poc formal que no manava com cal, i bebia a cor que vols, allò era una olla de cols. Ningú les lleis no complia, tothom feia el que volia, i com més el temps passava,, més malament tot anava. El rei tenia una filla molt assenyada i senzilla que en sufria d'allò més, i li dèia ara i adés: -Ai pare, si em voleu creure, deixeu tot seguit de beure! Prou li dèia la princesa tota plena de tristesa. El rei, no en feia cap cas dia i nit, beu que beuràs. Al llit, a taula i bo i dret, a petricons o a galet, amb copa, got o porro, i sempre vi del millor. La cosa molt temps durava, però tot vé que s'acaba, tant i tant el rei begué que buidà tot el celler. No va deixar gota de vi en ampolla ni en bota i per manca de diners no en podia comprar més. -Qué faré, pobre de mi, si no tinc gota de vi! Vaja, no m'hi sé avessar ser un rei de secà. Rumiant sense parar a la fi un remei trobà. -Per ordre de Bot I, del més vell al més noble es fa saber a tot el poble qui li porti el millor vi, mai més no haurà de patir perquè el rei li donarà de la princesa la mà. En saber-ho la princesa de poc no es mor de tristesa. -Casar-se amb un qualsevol quan el cor un altre em vol... Si el pastor de la font clara sap això que ordena el pare me'n tindrà un disgust de mort I quina pena, la meva sort. Potser si el pastor ho sabia un remei hi trobaria. Hauré d'enviar-li un patge que li porti aquest missatge. Mentrestant fet el pregó s'armà una gran conmoció. Aviat de tot arreu, amb carro, cavall i a peu, Cap a cal Rei acudien tots els qui bon vi tenien I arribaren joves i grans de Setcases, de Plegamans, de Ribes, Falset i Amposta, de la muntanya i la costa, del Montseny i Riudellots, i tots esperaven, tots,

guanyar l'estranya empresa i el gran premi: la princesa. Convençuts que millor vi ningú podia oferir. Mentrestant el bon pastor, ple de desig i il.lusió també al palau arribava i no sabeu què guardava ben guardat en el sarró? doncs només un cantiró ple d'aigua de la font clara. -Aigua li vols da al meu pare? si fa trenta anys que no en beu. Veuràs com de casa et treu. -No tinguis por, deixa'm fer veuràs com me'n sortiré. Començà la desfilada de la gent allà aplegada. El rei, amb tant batibull no s'hi veia de cap ull. -Permeteu-me que m'atansi, tasteu aquest primer transi. -Es bo, però tinc por que em cansi. -Com aquest del Priorat no en trobareu, majestat. -Voleu dir que no és picat. -Si voleu un vi suau, la malvasia us escau. -Trobo que no té prou grau. -Per grau no passeu pas pena l'Alella tomba d'esquena. -Bebent-ne una bota plena. -Jo us porto de l'Empordà vi rosat com no n'hi ha. -Ja em començo a marejar. -Com el de Vall no n'hi ha cap, això tot el món ho sap. -Ai, ai, que ja em roda el cap. -La mistela us farà bé. -I quina soneta em ve´. Perelada, Penedés, vi moscatell del Vallès... el rei, amb tanta barreja, que bo és sabut com mareja deixar anar un sospir i un ronc i s'adormí com un troc. L'endemà quan obrí l'ull tenia el cap un embull. Migranya, la llengua bruta, i la boca tota eixuta. Llavors acudí el pastor. -No hi ha beguda millor que aquesta que aquí veieu, tasteu-la, si-us-plau, bebeu. En tastar aquella aigua fresca, el rei, tot d'una s'engresca. De tant temps que no en tastava que era aigua no se n'adonava. -Quin vi més clar i més suau no més que cap altre em plau. No cou ni té gust de tap, refresca i no puja al cap. Jo cumpliré amb ma promesa, serà per tú la princesa. I des d'aquell dia ençà el rei tornar a governar i a ser tan bon rei com pare perquè bebent aigua clara i cumplint com el primer, deixà de ser un rei vermell com un bitxo i gras com una bota de vi, que n'era un perdut borratxí. FI.