miércoles, 17 de julio de 2013

EL MOSQUIT I L'ORENETA

Fa molts i molts anys, quan el món era jove i el temps no comptava, vivia la reina de les serps.
La reina de les serps tenia molta gana, i no es conformava amb qualsevol menja
Sóc la reina de les serps, i com a tal, vull menjar la carn més fina.
Però, quina és la carn més fina? Ningú li sabia dir.
A dalt la muntanya hi viu un savi. Ell potser et sabrà dir quina és la carn més fina – suggerir la papallona.
La reina de les serps pujà a dalt la muntanya a consultar al savi.
El savi estava sentant damunt d'una pedra, amb els ulls tancats, meditant.
Oh gran savi! Sóc la reina de les serps. Tinc molta gana! Vull que em diguis quina és la carn més fina.
font: el rincón del arte
Oh, no et sé contestar. És que sóc vegetarià. Però hi ha algú que si que t'ho podria dir. Mosquit!, vine cap aquí.

El savi ordenà al mosquit que anés pel món provant totes les carns i aixi podrà dir-li a la reina de les serps quina és la carn més fina.
dibuix: Eva Ibáñez
Una oreneta que estava en una branxa prop d'allà, no li va fer gaire gràcia el que escoltava. Entre encuriosida i amoïnada, decidí seguir el mosquit a veure què passava.
El mosquit anava d'aquí a allà, picant a tort i a dret, fins que... oh!!! si! L'he trobat!!!
L'oreneta s'espantar. La carn més fina era la d'un nen.
L'oreneta va pensar: -si la reina de les serps s'assebenta d'això, es menjarà tots els nens i jo em quedaré sense llar. No ho puc consentir!!!
Ràpidament es llençà contra el mosquit i... zasss!!! se li menjà la llengüa.
El mosquit, com va poder, va tornar cap a la muntanya del savi.

Ja has tornat? Quina és, donccs, la carn més fina?
Bbbzzzzzzzzzzz
No t'entenc, mosquit. Parla més clar
Bbzzzzzzzzzzzz
No us preocupeu, oh vell savi, jo hi era quan l'ha tastat. Sé quina és la carn més fina. -digué l'oreneta. - La carn més fina és la de la ….. rata.

Des d'aquell dia, les serps mengen rates, els mosquits fan bbzzzzzzzzz, i les orenetes viuen a les cases dels homes protegint als nens de les serps.

I això és tan veritat que potser mai no ha passat.







1 comentario: