CONTE MAPUTXE

Foto extreta de: Mapuches: la noche más oscura.

Fa molt, molt de temps, en un poblat Maputxe un puma terrible tenia atemorits a tots els seus habitants. Tots tenien por de la bestia, i no s'atrevien a allunyar-se de les cases per anar a buscar menjar. Per les nits, tancats a pany i clau, sentien els grunyits i els pasos prop d'ells.
Anaven passant els dies, i els nens van acabar posant-se malalts. No poder dormir i no poder menjar bé, els provocava molts mals de panxa.
Una mare, molt preocupada perquè la seva filleta estava cada dia més greu, s'armà de valor per poder foragitar el puma d'una vegada. Es vestí amb una llarga túnica blanca, es posà els collarets més grans i més vistosos que tenia i es lligà al front una cinta d'un groc ben llempant. Quan fou de nit, només acompanyada de la llum de la lluna, la dona sortí i s'encaminà cap a un prat. I allà, a camp obert esperà al puma. No trigà gaire en sentir-lo arribar. Les seves robes, sota claror de la lluna el cridaren l'atenció. Començà a perseguir-la. Ella, lleugera, conduí a l'animal el més lluny possible. Esgotada per la carrera, s'agenollà i, aixecant els braços agraí als déus el haver pogut posar fora de perill a la seva gent.
Els déus, veient el gran sacrifici d'aquella mare, en el moment que el puma es llençava sobre d'ella, la van convertir en una planta de flors blanques i grogues. A la vegada, li parlaren en somnis al xamàn de la tribu. L'endemà, aquest anà a buscar la planta per poder fer un beuratge amb el que es van curar tots els nens.
Aquella planta és la Camamilla.