LA LLEGENDA DEL VESC

Odin tenia un fill molt estimat, Baldur, déu de la Primavera. La seva mare, Frigga, quan Baldur era un infant, va somniar que el seu fill seria assessinat, i amb ell tota la Natura, i sobrevindria l'hivern etern

Temerosa de la profecia, Frigga viatjà per tot l’univers demanant a tot ésser terrenal i diví que no fessin cap mal al seu fill. Tothom obeí i Baldur es convertí en un déu invencible.

Loki, déu de la terra, odiava a mort a Baldur. Malgrat la protecció de Frigga, no estava disposat a deixar de banda la seva venjança. Disfressat de vella anà a visità a Frigga. Ella, confiada li revel.la que havia oblidar d’anar a visitar al vesc, però com que era una planta menuda i fràgil no l’inspirava cap mena de perill. Astut, Loki buscà el vesc i se’n fabricar unes fletxes amb les seves branques.

Durant l’Assemblea dels déus s’organitzaren competicions de valentia. Loki insistí a ajudar al germà cec de Baldur a tirar amb l’arc, canviant-li les fletxes per les fetes de vesc. Al disparar va fer desviar el tir encertant mortalment a Baldur.

Amb Baldur mort, es va cumplir la profecia: el cel va quedar blanc, les plantes s'assecaren i l'hivern va cobrir tota la terra.

El desconsòl de Frigga va conmoure als déus i li retornaren la vida al seu fill, a canvi de castigar a la planta causant del mal.

Frigga condemnà al vesc a abandonar la terra, reialme del pèrfid Loki. Des de llavors, el vesc creix en els arbres.

Però, com a bona mare, el fet que recuperés el seu fill va fer que perdonés al Vesc, que al cap i a la fi va ser utilitzat per Loki. Així, va manar que cada vegada que una parella passés per sota un vesc, que es fessin un petó per perpetuar l'amor.

L'Església catòlica va adoptar aquesta tradició pagana com a simbol d'amor etern. Per això és una de les plantes que es venen per Nadal. La tradició diu que te l'han de regalar i l'has de penjar a la porta d'entrada a casa. I el ram de l'any passat s'ha de cremar.

Font: Bloc "El racó natural"